Contacte:
669325404
653616162
ESTIMULACIÓ NEUROLÒGICA
ICTUS
Olot (Girona)
PROFESSIONALS
Marta Clavaguera (fisioterapeuta i mestra de educació especial)
Fisioteràpia
Les lesions del sistema nerviós central provoquen tal quantitat i varietat de seqüel.les que fan de la seva rehabilitació un procés complex. En la majoria de casos resulta difícil triar o prioritzar objectius de tractament realistes i que a més siguin rellevants per a la persona afectada, però també per a la seva família. Amb la fisioteràpia es pretén treballar sobre els dèficits motors i/o sensitius alterats facilitant, permetent i ajudant la persona a utilitzar patrons de moviment correctes amb la finalitat de millorar la marxa, l'estabilitat, reduir l'espasticitat, el tremolor, la fatiga, per aconseguir l'autonomia i la independència en les activitats de la vida diària.
Aquest treball es realitza sobre un terra de tatami i descalços. S'inicia generalment la sessió al terra per disminuir el to global i des d'aquí es va progressant cap al decúbit, sedestació, quadrupèdia, genolls, fins arribar a la bipedestació. Es treballen tots els tipus de desplaçament possible: rastreig, volteig, gateig i la marxa (endavant, enrere, lateral, amb i sense obstacles, seguint un circuit,...). S'utilitzen diferents materials segons l'objectiu de la sessió:
- Pilota de Bobath
- Plat de Freeman i coixí d'equilibri
- Tubs de foam
- Pilotes de diferents mides i consistència
- ...
Margarita Pérez (psicòloga, psicoterauta i artterapeuta)
Arteràpia
Les persones afectades per una lesió cerebral habitualment, en un instant, veuen la seva vida alterada de forma dràstica i experimenten un àmpli ventall d’alteracions físiques (motores i sensitives) i neuropsicològiques (cognitives, conductuals i emocionals).
La rehabilitació neurològica se sol centrar en els dèficits cognitius i quasi no es posa atenció als reptes emocionals associats a l’impacte psicològic de la lesió.
En aquesta faceta és on la psicoteràpia i l’arteràpia poden ser molt útils per facil.litar el procés d’acceptació i adaptació després d’una lesió neurològica
L’art aquí és una eina, un mitjà de comunicació,… “el que no podem o no sabem parlar, si que ho podem pintar”, és un llenguatge, una activitat social que convida al diàleg.
És també una eina per a salut, per afavorir la consciència de “el que érem, el que som i el que volem ser”.
El que busquem en el treball no és l’obra d’art acabada, sinó el que vivim durant el procés de creació.
Així, hem de densificar o donar forma, diluïr, matisar, donar llum, enfosquir, renunciar, compensar, equilibrar,… hem d’anar prenent decisions, ens encallem, no ens surt res, no ens agrada, hem de prendre distància i mirar-ho d’una altra manera o girar el full,… trobem un camí i ens sentim còmodes durant una estona,… ens tornem a perdre,…
És un procés que reflecteix el moviment interior, que ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos i que condueix a la creació de nous recursos i oportunitats.
També el contacte amb el color és un aliment emocional, anímic.
Pintar desperta un interés per l’entorn. Dibuixar un arbre és entrar-hi en contacte de manera més profunda o després de pintar una posta de sol, els teus sentits són capaços de veure moltes més tonalitats que abans t’haurien passat desapercebudes.
Les persones a qui va dirigit aquest treball són persones a les quals la vida empeny a transformar-se internament. A causa la malaltia s’han de situar d’una nova manera en el món, se’ls plantegen nous reptes i necessiten molts recursos per tirar endevant, eines que els ajudin a superar diferents dificultats. Per això cal enfortir el cos i també la ment i alhora flexibil.litzar-los.
Amb la ment rígida no ens podem adaptar a les noves circumstàncies que ens planteja la vida, i donar-li sentit.
Montserrat Massana (logopeda)
Musicoteràpia
LA MÚSICA COM A EINA TERAPÈUTICA
La música és una pràctica creativa, tant per als qui la fan com per als qui l'escolten, i com totes les activitats artístiques, té propietats terapèutiques.
La música pot fer d'eina terapèutica en processos on les capacitats lingüístiques o de memòria estan malmeses i així contribuir a la millora dels processos deteriorats.
No cal “saber música” per fer un treball a través de la música, només cal saber que cantant, escoltant, mirant, callant, somrient, picant de mans, memoritzant, retenint... es poden treballar moltes de les capacitats malmeses.
La música ens hi porta. Ens referim de manera específica a la pràctica de les cançons.
La persona conductora d'aquestes activitats ha de tenir clar tots els objectius que es treballen a través de les cançons i saber seleccionar les més adequades segons l'objectiu que es vulgui aconseguir.
Els objectius poden ser molts i també molt diversos: memòria, retenció, accés al nom, evocar paraules i categories, alerta auditiva, ritmes, capacitat d'escoltar i d'inhibir, automatismes, generació de llenguatge espontani, relacionar conceptes, control del volum i de la velocitat de les produccions, reconeixement de melodies, respectar els torns, moviment corporal, improvisar, pensar, crear...
Quan cantem tots junts és important que ens escoltem per anar tots a l'hora.
Quan es demana a algú que canti sol, també cal generar en els altres la capacitat d'escolta.
És molt important no comparar els participants, cada un fa un esforç, un treball, una capacitat i això aporta riquesa al grup. Cadascú arribarà fins allà on pugui i no cal més.
Però perquè tot això funcioni és important explicar què és el que es treballa en cada cas, amb la intenció i les paraules adequades i al mateix temps observar i valorar sempre les millores aconseguides.
"Observar i descriure sempre en veu alta les emocions, les sensacions i les alegries obtingudes del gaudir de les cançons."